diumenge, 28 de juliol de 2013

CRÒNICA D'UN HORT al balcó


Va ser uns mesos enrere, a la primavera, en veure l`hort i la collita de faves de la Marta de Cuina Diari, quan vaig dir; d'avui ja no passa. Sempre que algú diu a les seves receptes, que no sap que fer amb els seus carbassons de tants com en té, o explica que ha fet servir les seves prunes per fer una coca penso, tant de bo jo també ho pogués dir això. És com tancar el cercle al fer una recepta. Del mercat a la taula, està bé, però del teu hort a la taula encara sona millor. 

Fent servir entre d'altres, l'enllaç que la Marta recomana al seu post de l'Ester Casanovas, vaig fer un curset intensiu per tal de començar un hort urbà. Iniciar una activitat, de la qual no hi entens ni un borrall, planteja molts dubtes, però vaig pensar que la inversió no era tanta i si me'n sortia, tindria una gran satisfacció.

Vaig optar per fer un hort vertical, que era el que s'adaptava millor a les característiques del meu balcó. Les botigues especialitzades ofereixen un extens ventall de models per aquesta alternativa, però els vaig trobar excessivament cars, això sí, hi ha verdaderes virgueries. Després de molt mirar, em vaig decantar per una estanteria de l'Ikea, econòmica i pràctica.

Al final del post deixaré tots els enllaços que m'han servit com a recurs per iniciar-me en aquesta petita aventura.

El següent pas i més important, va ser quin substrat triar. Hi havia diverses recomanacions. Al final vaig fer servir fibra de coco, humus de cuc orgànic i torba rossa a parts iguals.
               

Ara ja estava a punt de començar a muntar el que seria l'hortet. Uns quants planters ecològics d'enciams meravella i fulla de roure que vaig anar plantant en torretes, uns en unes petites i altres en unes de més capacitat, per veure quins creixien més. Al final curiosament tots van ser de la mateixa mida, excepte un que el vent el va arrancar. D'una foto a l'altra només havien passat 4 setmanes. Això em va engrescar molt. De moment tot anava prou bé, el temps també acompanyava i no feia massa calor.








La ruca no parava de créixer. -Clar -em deia el Rafel, el pagès on compro a la Boqueria, -Això és herba! L'estrella del balcó sens dubte van ser les tomaqueres Cherry. Primer es varen omplir de petites floretes grogues que al cap d'uns dies es convertien en tomaquets de color verd. Un petit miracle.


                           




Anaven creixent i en un parell de mesos omplien tota la planta competint en quantitat amb les fulles. Donaven gust de veure... i cap a l'amanida.

                           





La pebrotera va començar a florir, però alguna cosa no anava bé. Les flors queien i la planta no tenia bon color. El Rafel, m'orientava i em deia -no la reguis tant, o potser no té prou hores de sol. Va ser el meu malson. Al final ha fet un sol pebrot. Semblava que la planteta em volgués recompensar pels mals de cap.

             





Les maduixeres, que al començament no hagués donat per elles ni quatre rals, em van donar una lliçó. De tant en tant hi sortia alguna fulla nova, sense pretensions. Passaven les setmanes i res. Al mercat es va acabar la temporada de maduixots i elles sense fer-ne ni un. Tenien tots els números per què l'any que bé, no estiguessin a la llista. Però va arribar Sant Joan i van començar a florir, i des d'aleshores que encara no han parat de donar maduixes, sembla mentida... i amb aquesta calor! A vegades això també passa amb les persones, de qui menys esperes...

 

De les aromàtiques, cap queixa. Compleixen el seu paper a la perfecció. L'espígol amb la seva olor, tallat dins una bosseta de roba em perfuma l'armari.

                           
La menta, una mica delicada ella, no vol ni massa sol, ni poc. No sap el que vol i jo prenc paciència. El romaní que igual va bé per aromatitzar unes galetes, que un rissoto, és de molt bon conformar.

                    

I l'alfàbrega que pateix molt amb aquestes calors, ja ha florit. Li tallo les flors per què li surtin més fulles, però poca força li queda.


La que també ha florit és la ruca. I ara què? I al cap d'unes setmanes veig que ja li surt la llavor. Doncs l'hauré de guardar per l'any que bé, no? Això ho hauré de mirar, com sóc novella...

                   

Doncs fins aquí, aquesta crònica d'un hortet de balcó. Aventures i desventures d'una principiant. Si després de tot això algú s'anima, us deixo els links i adreces de la informació que a mi m'han ajudat i orientat.


Julivert meu com t'has quedat....

Links:

http://www.tv3.cat/videos/4029610/Cultivar-per-lautoconsum

http://staperpetua.org/podcast/baixa.php?cat=pagesos_de_ciutat&datepicker

http://picaronablog.cat/

http://www.horturba.com/

https://sites.google.com/site/ishtarbcn/vaberjaruco1.gif

Substrat i planter ecològic:

Ca l'Agusti.  (c/ Pere IV, 429-431 08020 Barcelona)


Fugiu de la calor i fins la propera.

24 comentaris:

  1. És fantàstic Mercè!! El projecte, el fet d'atrevir-se a fer coses noves i diferents però sobretot el gust i l'olor del fet i recollit a casa!!!!! :) FELICITAT i bones estones a l'hort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, hortet i sense pretensions... Dolors. :) Ja m'agradaria tenir-ne un com deu mana. Però sí que és veritat que sobretot la primera collita fa molta il·lusió. Petons.

      Elimina
  2. Però si tens un hortet fantàstic! Sembla mentida que en un balcó s'hi puguin fer tantes coses. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Chus!!! I això que em faltarien unes hores més de sol. Espero a la tardor, quan el sol va més baix, aleshores plantaré algunes verdures d'ivern.

      Elimina
  3. Pero Mercé, si tienes de todo...Perjil, orégano, lavanda, fresas, tomates...Qué fabulosa idea!!!
    Me encantaría, lo he intentado en 2 ocasiones y con muy mal resultado...A mí se me mueren hasta los cactus...En serio, no te rías, que me da un corage...No me mentalizo de que no hay que regar tanto las plantas...Se me dan fatal...
    Me conformo con ver estas maravillas...Enhorabuena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Mary! Yo creo que es lo que me paso con el pimiento, demasiada agua. De todas maneras no se pude aprender sin ensayar antes. El otoño que viene probaré con las verduras de invierno, a ver que tal. Y aunque haya alguna baja, lo poco que se recoge, hace mucha ilusión. Besos, guapísima.

      Elimina
  4. Mercé, quantes coses vas plantar!!! que bonic!!!
    Jo també he començat el meu petit projecte d'hort urbà aquest any, potser un pel massa tard, però d'enciams si que n'hem menjat. He plantat enciams meravella, fulla de roure i uns arrissats com la fulla de roure però tots verds. Ahir vam menjar les primeres tomàquets cherry de pera, i la pebrotera... em sembla que farà la mateixa fi que la teva, floreix i les flors cauen de seguida, de moment cap projecte de pebrot es veu per enlloc. També he plantat cebes, però potser un xic massa tard. L'any que ve he de redissenyar l'espai i començar abans, però ha estat bonic, cuidar-lo cada día, i em quedo amb la il·lusió del primer dia que vaig veure el primer tomàquet i el dia que vam menjar el primer enciam.
    Gràcies per compartir-ho, em miraré tots els teus enllaços.
    Bona setmana, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Gemma. Que bons que són els de fullas de roure... Per petita que sigui la collita, fa molta il·lusió. Em van aconsellar plantar alguns cultius llampec, entre la resta, com la ruca, el rave i el murri tort, però sol vaig trobar ruca. I sí, em va animar molt que al cap de poques setmanes ja es podia collir i creixia sense parar. Ara ja en sé una mica més i espero que l'estiu què bé em vagi millor. Una abraçada i que tinguis un bon dia.

      Elimina
  5. Ostres, quina pasada!!! Tant de bó pogués jo tenir un hortet al balcó. El problema son els hiverns holandesos. No pots deixar res al balcó peque tot es congela. Pero em sembla una meravella.
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat, és tota una experiència, Aisha! Dona gust sortir al balcó amb les estisores i collir ni que sigui un tomàquet. I aquest hivern ho provaré amb algunes cols i el que sigui que tinguin a la botiga on compro el planter. Si es fa malbé, doncs mala sort. Petons i que tinguis un bon dia.

      Elimina
  6. Uauuuuu quina aventura i que ben resumit tot!!! És un goig veure créixer els fruits a casa teva i poder degustar-los. Enhorabona per l'hortet i segueix així! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Núria! Encara que siguin pocs, però que és un gust. ;) Petons.

      Elimina
  7. Ohhh QUINA ALLEGRÍA m' ha fet veure tot el que ensenyes!!!
    Apa mestressa que ja en saps per el proper estiu.... I quina il-lussió deu fer veure creixer els nadons per a convertirse en adults.
    AMIGA que EIXERIDA I VOLUNTARIOSA ETS!!!
    M'agrade la teva manera de pensar i de viure
    UN PETÓ GRAN I FELICITATS!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Conxita!!! Sí que fa goig veure créixer una mica de verd al balcó i si es pot menjar encara més. M'encanta el teu entusiasme i els ànims que dones sempre amb els teus comentaris, ets un sol!!! Petons i una forta abraçada.

      Elimina
  8. Yo tambien tengo huerto y la alegria que da recoger la cosecha!!besos
    dezazu.blogspot.com.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. En mi caso la cosecha es mini, pero sí que da gusto ver crecer primero y comerlo después. Besos.

      Elimina
  9. Apa, quin hort urbà més xula i variat que tens!! jo dono gràcies al meu pare per dedicar-se a l'hort, perquè si ho hagués de fer jo... el que si que tinc ganes és de plantar unes quantes aromàtiques, però de moment no m'hi he atrevit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja feia temps que en tenia ganes, però no m'acabava de decidir, Eva. I per ser el primer cop, encara va prou bé, en part per què la calor ha trigat ha arribar. Ara, toca esperar l'ultima collita, que les maduixes encara van surtin... els últims tomàquets, l'únic pebrot, i esperar la tardor per tornar-mi ha posar.

      Elimina
  10. Que interesante el jardín, es una pasada.
    Yo tengo perejil, hierbas aromáticas: romero, tomillo, anís, curry, albahaca, lavanda.... pero el tomillo le gusta a mi gata la más pequeña y me lo está destrozando, cachis.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. No son una monada... déjalo que disfrute, Manderley. Yo a los míos les plantaba un poco de cebada, trigo o avena y les encantaba. Besos.

      Elimina
    2. Caram, Mercè, quin hortet més xulo que t'has muntat i quin goig que fa. A que és una delícia sortir al balcó a collir quatre coses?
      Un plaer haver-hi ajudat una miqueta, tant com tu a mi més d'una vegada amb alguna recepta. Una abraçada, pagesa de ciutat! ;)

      Elimina
    3. Doncs ha sigut tot gràcies a blogs com el teu, Ester. Bons consells que fan animar a la parròquia a muntar un hortet ni que sigui en un racó petit. I pel tema de les receptes, si mai tens algun dubte, només m'has de preguntar. Petons i una forta abraçada.

      Elimina
  11. Mercè, tant de temps sense comentar per aqui... ara mateix t'estic escoltant per la ràdio. REcorde que quan em van fer l'entrevista a mi, estaves molt interessada per fer.te el teu gortet. Quina ilusió que tingues ja tantes coses!! Aviam si s'acaben aquestes obres!! Una agraçada, Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Marta, el teu camp de faves em va meravellar!!! Mai m'hagues imaginat que unes quantes plantetes donessin tantes satisfaccions. El tema de les obres, m'està començant a superar, bé més aviat la pols i l'embolic que tot això suposa. Ara ja queda poc, i després haurà valgut la pena. Contenta de veure't per aquí!!! Petonets i una forta abraçada.

      Elimina