PA DE LLAVORS I GINGEBRE amb panificadora

Quan vaig inaugurar aquest bloc ara fa un quants mesos ho vaig fer amb un pa de panses i nous, i a dia d'avui encara era hora que en presentes un altre. El ventall de receptes és tan extens i variat , què els productes de temporada havien anat guanyant terreny en detriment del pobre pa. Ja no podia deixar passar ni un dia més i avui per fi donaré el protagonisme al que és la base de la nostra piràmide alimentaria. Per fer un pa de motlle d'un quilo aproximadament amb la panificadora necessitarem...

Ingredients:

300 ml. d'aigua mineral tèbia
540 gr. de farina de força
10 gr. de sucre morè
6 gr. de sal
15 gr. de mantega
17 gr. de llevat fresc
15 gr. de formatge parmesà ratllat
25 gr. de llavors de rosella
10 gr. de llavors de lli
Un pessic de gingebre molt

Primer que tot pesarem els ingredients, posarem les pales a la panificadora i introduirem dins la cubeta els ingredients per l'orde enumerat. Recordeu, l'aigua a de estar tèbia.

                   

Un cop ho tenim tot dins la cubeta, programem la màquina. Aquest cop farem servir el programa de pa esponjós, ajustarem el pes a 1000 g. i torrat a grau mig. Engeguem i som-hi amb una altra feina, que això és com posar la rentadora.

                   

Abans no acabi l'ultim llevat jo trec la massa de la màquina per treure les pales i donar una mica de forma al pa. Tornem la massa dins i deixem que acabi el programa. 

                   

El resultat a estat un pa aromàtic, que tan pot anar be per un sopar, un berenar o l'entrepà de mig matí.                                                                                    

       

Aquest tipus de pa es pot congelar sense cap problema, ja sigui sencer o a llesques i un cop descongelat semblarà acabat de fer.

Ja veieu aquest és l'interior, ha quedat molt esponjós. El gingebre l'hi ha donat la nota aromàtica i les llavors les propietats que se'ls hi atribueixen; el lli és antioxidant i laxant, i la rosella és una mica sedant i ens protegeix la gola i el sistema respiratori; ideal pel fred.

Fins la propera i que vagi de gust.

RAP AMB PATATES ESCALIVADES a l'allioli

De tant en tant quan volem donar una alegria al paladar, el meu marit i jo ens comprem un parell de talls de rap per fer a la planxa. No em cansaré mai de dir l'important que son a l'hora de cuinar, el disposar de productes de primera qualitat i si parlem de peix, doblement important. Un dia, mentre érem a la cua de la parada de la Neus a la Boqueria de Barcelona, varen passar per darrera nostre una colla de turistes i vam sentir com deien "En este mercado las paradas de pescado, huelen a mar". Tot un elogi, que ens va fer posar contentes; a la meva peixatera de confiança per l'esforç recompensat i a mi, per tenir la sort de poder anar a comprar a un dels millors mercats d'Europa.

Ingredients per dues persones:

2 talls gruixuts de rap ben fresc
3 patates mitjanes
Oli d'oliva verge extra
Allioli (1 ou, all, oli i sal)

Som-hi amb la recepta.

Rentem i eixuguem les patates, les freguem amb oli d'oliva i les escalivem al forn a 190º entre 45 minuts i una hora depenent de la mida. Comprovem punxant amb un escuradents si ja son cuites, i reservem. Si teniu algun dubte, aquí explico com fer una escalivada.

                              

Seguidament, farem l'allioli. La quantitat d'all dependrà del gust de cadascú, a nosaltres ens agrada que tingui un gust lleuger. Pelem l'all i per què no ens retorni el gust, li traiem el grill de dins i el trinxem.

Posem, l'ou, l'all, la mida d'un vas d'oli d'oliva i la sal. Posem el minipimer al fons del pot i triturem sense moure'l durant un minut aproximadament, ja ho veureu, quan comenci a emulsionar l'anirem pujant molt lentament fins acabar de fer l'allioli.

                              

Això no és un allioli genuí, ja què l'autèntic no du ou, però per avui aquest ja ens servirà. Amb un parell de gotes d'oli d'oliva fem a la planxa els talls de rap a foc viu, primer d'una banda.

                              

I els hi donem la volta. Han de quedar rossets per les dues bandes. Mentre tallem les patates a rodanxes sense pelar, deixarem el rap sobre una reixa per què deixi anar l'aigua, doncs no volem que ens mulli el plat.

I muntem el plat. Un tall de rap per persona i la patata. Escampem l'allioli per sobre i posem a gratinar a 250º durant un parell de minuts.

                

Trinxem el julivert...

I al treure el plat del forn, n'espolsem una mica per sobre.

Ja podem seure a taula. Com el peix es cou molt ràpid, amb un no rés tindrem el plat a punt. 






Doncs com diu la dita, a la taula i al llit al primer crit.

                        

Que vagi de gust i fins la propera.

BRIOIX de Sant Jordi

A pocs dies de Sant Jordi i no sé si existeix un brioix fet exprés per aquesta festa. Sí que conec el pa de Sant Jordi amb les quatre barres de sobrassada. Com sembla que no hi ha festa que s'ho valgui sense brioix; per les revetlles amb les coques, per Pasqua amb la mona, per Reis amb el rosco... per què no, fer-ne un també per San Jordi? Doncs per aquesta festa catalana que fa que els carrers s'omplin de gent, cultura i roses, vagi aquesta coca!

La base de la recepta és el brioix què he fet servir ja en altres ocasions. 

Primer de tot farem la massa mare.

Ingredients:
63 g. d'aigua tèbia (no mineral)
25 g. de llevat fresc
125 g. de farina de força

Barregem tot, fem una bola amb una creu a sobre i deixem llevar tapat dins d'un bol lleugerament untat d'oli, fins que dobli el seu volum. Depenent de la temperatura ambient, trigara entre 45 minuts i hora i mitja.

Ara anem a preparar la coca.

Ingredients pel brioix:

Massa mare

75 g. de sucre

5 g. de sal

2 ous freds + 1 ou per pintar

375 g. de farina de força

93 g. d'aigua freda (no mineral)

125 g. de mantega sense sal freda tallada a daus

Ratlladura de llimona i taronja, o essència (10 gotes de cada)

Matafaluga o anís verd

Posem els ingredient dins la cubeta de la panificadora per l'ordre enumerat, excepte l'ou per pintar i la mantega. Fem servir un programa que no escalfi, molt important no re-escalfar la massa, tots els ingredients els posarem el més freds possibles i la mantindrem destapada. Al cap de 7 minuts hi tirem la meitat de la mantega i deixem que barregi. Deixem passar 8 minuts i afegim la resta de la mantega que l'haurem mantingut dins del frigorífic, fins aleshores. Deixem que acabi de pastar 8 minuts més i ja ho tindrem.

                      

Si tot ha anat be, el resultat serà una massa flonja, elàstica i gens enganxosa. En un recipient lleugerament engreixat deixarem reposar la massa tapada, fins que hagi doblat el seu volum. Trigara entre 45 minuts i un parell d'hores depenent de la temperatura ambient.

                      

Mentre la massa reposava, he anat per feina i he preparat la crema pastissera tal i com explico aquí. En aquest cas, un cop feta la crema, la separem en dues parts i una de les meitats la tenyim de vermell, jo he fet servir un pols de la marca Sosa color vermell. En general, no m'agrada fer servir aquest tipus de productes, però en aquest cas he fet una excepció; Tot sigui per la festa.

                   

Ingredients per la crema:

250 ml. de llet (jo de soja)

50 g. de sucre blanc

20 g. de Maizena

2 rovells d'ou de pagès (eren tan grocs que no ha calgut colorant)

Pell de llimona

Mitja branca de canyella

Colorant alimentari vermell

                      

Deixem refredar la crema i la reservem dins la nevera.

Primer folrem la base del recipient.

En altres ocasions poso les coques directament sobre un full de paper de forn untat d'oli sobre la safata del forn, però aquest cop, m'he volgut assegurar que el brioix quedés el més rodo possible i el couré dins una cassola de fang, també folrada amb el paper untat d'oli.

                       

Som-hi amb la massa. La treballem una mica per treure-li l'aire i en fem dues parts iguales. Donem forma de bola deixant la part de sobre llisa. 

                    

Introduïm dins la cassola i pintem per sobre amb l'ou batut. Deixem reposar tapat fins que dobli de volum en un lloc lluny de corrents d'aire.

                     

Decorem amb les quatre barres i tirem una mica de sucre pel voltant. Amb el forn pre-escalfat a 220º de dalt i de baix, courem a alçada mitja durant 18 minuts. Primer una coca i en acabat l'altra. Un cop cuites deixem refredar sobre una reixa.

I ja les tenim a punt. Amb aquests ingredients han sortit dues coques de Sant Jordi, l'una amb sucre per sobre i l'altra no, per veure com quedava. Totes dues han quedat prou be, ja ho veieu.

I per dins, com sempre, flonjes i aromàtiques, sense gens de crosta. Fer brioix sempre és un gust. En sí no és difícil, però reconec que és un procés llarg i s'ha que tenir molt en compte el tema de les temperatures al moment de fer la massa. Tinc que donar les gràcies al forn Baltar de Barcelona, ja què sense el seu assesorament, mai me n'hagés sortit (ja ho he comentat en altres entrades).

Ja sol em queda felicitar a tots els Jordis i Jordines. I als demés, espero que rebeu la rosa o el llibre, o totes dues coses.

Un cop més, que vagi de gust i a gaudir de la festa, que ja queda poc.

BUNDT CAKE DE IOGURT... de soja

Qui no ha fet mai una coca de iogurt? Tot un clàssic i la excusa perfecta per estrenar un motlle de silicona que vaig comprar l'altre dia. Encara que us sembli mentida, no n'havia utilitzat mai cap d'aquest material i ho he volgut provar. Aquest és un motlle de Bundt cake, té un orifici al mig i els costats ondulats. Més endavant intentaré trobar-ne un de metall, perquè el resultat del bescuit a estat espectacular i ja estic pensant en donar-li usos diversos.

Per un motlle de 21 centímetres de diàmetre he necessitat:

3 ous de pagès
1 iogurt de soja
2 mides de sucre
3 mides de farina de espelta
1/2 mida d'oli d'oliva verge arbequina
8 gotes d'essència de llimona (o la pell ratllada)
5 g. de llevat químic (Royal)
Sucre de llustre i un pessic de sal


Anem amb la recepta.
Engeguem el forn a 170º de dalt i de baix que vagi escalfant.
Buidem el iogurt per deixar lliure el recipient, doncs ens ha de servir per fer de mida. Barregem dues mides de sucre amb els ous.

Batem 3 o 4 minuts fins que ens quedi una barreja espumosa. afegim la essència o la ratlladura de la llimona.

Anem incorporant l'oli i batent, com si d'una maionesa es tractés. Afegim el iogurt i tornem a barrejar.

Incorporem el llevat a la farina i afegim a la barreja amb un sedàs. Pintem l'interior del motlle d'oli en direcció ascendent. Aboquem la massa deixant lliure una quarta part del motlle. Enfornem a alçada mitja uns 40 minuts sobre la reixa, per què l'escalfor pugui circular també pel centre del motlle.

Deixem refredar una estona. Traiem del motlle i un cop fred espolsem amb sucre de llustre. També hi podem tirar xocolata desfeta o una glaça per sobre. En qualsevol cas, el motlle m'ha sorprès positivament. Li ha donat un aspecte molt elegant a unes postres que no deixen de ser, una tradicional coca de iogurt.

Que vagi de gust i fins la propera.